Carles Llinàs Puente

Breu currículum

Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el pensament filosòfic i teològic de Ramon Llull (Gnoseologia i doctrina dels àngels). Professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull des de l'any 1992. Actualment Catedràtic de la URL. Vicedegà en quatre ocasions (triennis) entre els anys 1997 i 2013. Actualment Degà (2019). La seva tasca docent i investigadora se centra sobretot en la lògica i el pensament polític modern i contemporani (problema teològic-polític), incloent alguns dels autors més importants de la filosofia religiosa russa dels segles XIX i XX i alguns dels pensadors europeus occidentals, sobretot alemanys, més rellevants del mateix període. Ha publicat tres llibres i una cinquantena d'articles i capítols de llibres.

Línies d’investigació:

  • Pensament teològico-polític
  • Lògica i Filosofia

 

Publicacions
  • Naturaleza e historia, tiempo y eternidad. Elementos para una investigación teológico-política, "Rivista di filosofia neo-scolastica" 4 (2014), 715-749.
  • Un principio de la decadencia del arte. Algunas observaciones a partir de Nietzsche, con un corolario bajtiniano, capítol del llibre El arte más allá de sí mismo. Aproximaciones a la cultura artística contemporánea,  (ed.), Alejandro Llano (ed.), Madrid: Biblioteca Nueva, 2015, 169-186.
  • Contraescatología escéptica. Motivo fundamental del pensamiento de Odo Marquard y transiciones hacia Nietzsche, "Gregorianum" 97/3 (2016), 579-604.
  • Nietzsche y las transformaciones del cristianismo. Fragmento de un fragmento, capítol del llibre de Lourdes Flamarique i Claudia Carbonell (eds.), La larga sombra de lo religioso. Secularización y re-significaciones, Madrid, Biblioteca Nueva, 2017, 119-152.
  • Estaurología dionisíaca. Nietzsche y las «metamorfosis mundanas» del cristianismo, article en curs de publicació a la revista “Gregorianum” 100/3 (2019) 599-620.

Llibres:

  • Ars Angelica. La gnoseologia de Ramon Llull, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000. Premi Joaquim Carreras i Artau de l'Institut d'Estudis Catalans, 1996.
  • Què és la Lògica?, Barcelona: Facultats de Teologia i Filosofia de Catalunya, 2004.
  • Escatologia i modernitat. El pensament d'Odo Marquard, Barcelona: Fundació Joan Maragall & Editorial Cruïlla, en preparació per enguany. Premi Joan Maragall 2012.


Articles i capítols de llibres (selecció):

  • "In Knechtsgestalt" - "En forma de siervo". Consideraciones a propósito de algunos versos de Hölderlin, "Pensar en diàleg", Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Eusebi Colomer, "Revista Catalana de Teologia" XIX (1994), pp. 183-193.
  • El problema de la demostración de la existencia de Dios en Ramon Llull, "Revista Española de Filosofía Medieval", 5 (1998), Zaragoza, pp. 11-19.
  • Una investigació metapolítica: la significació històrico-espiritual de "El Treballador" d'Ernst Jünger, "Comprendre. Revista catalana de Filosofia", I (1999/2), pp. 163-188 (41-66).
  • Tiempo angélico. Fragmentos de una reflexión teológico-política, "Ars Brevis" (Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna), 5 (1999), julio de 2000, pp. 299-317.
  • Carl Schmitt, "Der Leviathan in der Staatslehre des Thomas Hobbes. Sinn und Fehlschlag eines politischen Symbols (1938), "Anuari de la Societat Catalana de Filosofia", XII (2000), pp. 41-54.
  • Observaciones sobre la teología política del Leviathan de Thomas Hobbes, "Pensamiento", vol. 57, núm. 219, sept-dic. 2001, pp. 451-460.
  • La formalitat dels conceptes del polític i del dret en C. Schmitt. Una investigació metapolítica i metajurídica inicial, "Ars Brevis" (Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna), 7 (2001), pp. 129-141.
  • Capítulos dedicados a Ramon Llull y Vladímir S. Soloviov del libro Història del pensament cristià. Quaranta figures, Pere Lluís Font (coord.), Barcelona: Proa/Fundació Joan Maragall, 2002, pp. 363-399 y 827-862.
  • La pregunta pels fonaments de l'Ètica i de la Política. Una reflexió des de la situació actual, "Comprendre. Revista Catalana de Filosofia", IV (2002/1), pp. 43-56.
  • Erik Peterson: Política escatològica, "Revista Catalana de Teologia", XXVIII/2 (2003), pp. 407-455.
  • Sobre la razón histórica moderna y su posteridad. Esbozo de una investigación histórico-conceptual, "Pensamiento", vol. 60, núm. 226, enero-abril 2004, pp. 3-32.
  • Gerhard Krüger: “Einsicht und Leidenschaft” (“Intel·ligència i passió”). Una entrada “platònica” en el pensament del segle XX, “Comprendre. Revista Catalana de Filosofia” IX (2007/1-2), pp. 159-187.
  • Filosofía y secularización. Una aproximación a la “obediencia” como “forma” del pensar, “Pensamiento”, vol. 64, núm. 239 (enero-abril 2008), pp. 5-26.
  • Angelología y Cristología en Ramon Llull, “Studia Lulliana” 48 (2008), pp. 41-68.
  • George Steiner: les dimensions polítiques del llenguatge, capítulo del libro “Lectura, tradició i vida filosòfica. A propòsit de G. Steiner”, Antoni Bosch-Veciana (editor), Barcelona: PPU, 2009, pp. 71-90.
  • Jean-Jacques Rousseau: les singularitats d’una nova “theologia civilis”, “Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Revista de Filosofia” XX (2009), pp. 35-64.
  • El problema del realismo, capítulo del libro Las raíces de la ética y el diálogo interdisciplinar, Lourdes Flamarique (ed.), Madrid: Biblioteca Nueva, 2012, pp. 285-301.
  • De principiis mathematicis. Wittgenstein, l'axiomàtica moderna i el platonisme. I. El Tractatus logico-philosophicus, capítulo del libro Paradigmes, figures i símbols del pensament, Joan Martínez Porcell (ed.), Barcelona, PPU, 2012, pp. 19-43.
cllinas.filosofia@edusantpacia.cat